Està passant Fa 3 anys

Entrevista a Lluís Torrents, codirector i gerent de la Sala Razzmatazz

Us presentem l’entrevista que li vam fer a Lluís Torrents, codirector i gerent de la Sala Razzmatazz de Barcelona, president de l’Associació de Sales i Concerts de Catalunya (ASACC) i un dels membres més actius del Poblenou Urban District. En la mateixa vam poder xerrar amb ell sobre la història de la sala, la seva vinculació a Poblenou, els reptes de les sales de concerts davant la crisi provocada per la COVID-19 i el futur de la indústria.

Ens podries explicar breument la relació històrica entre la sala Razzmatazz (anteriorment Zeleste) amb el desenvolupament cultural i artístic del barri del Poblenou?

La sala Zeleste va obrir al Poble Nou l’any 1986, quan a la zona solament hi havia un bar musical al costat que encara existeix, el Ceferino. En aquells moments era una zona industrial amb una baixíssima densitat d’habitatges, que es van construir al segle passat per allotjar als treballadors de les fàbriques.

Gràcies a l’obertura de la que en el seu moment va ser la sala de concerts més gran de la ciutat, van començar a obrir molts altres locals atrets per un espai on es concedien llicències d’activitat musical i nocturna, i on vivien pocs veïns, generant el que va acabar sent l’anomenat Triangulo Golfo de Poble Nou.

Una gran quantitat de gent jove es desplaçava cada cap de setmana a Poble Nou per gaudir d’una oferta musical generalment alternativa, on el Pop i Rock independent, Gòtic, Heavy, Hip Hop i altres tipus de música no comercials eren una marca d’identitat del barri.

Com has viscut l’evolució del Poblenou durant els darrers anys?

Jo vaig aparèixer al barri sobre l’any 1998, al final de l’etapa de Zeleste, un parell d’anys abans de que obríssim el Razzmatazz. El barri no tenia res a veure amb l’actualitat. Era l’època post olímpica i el pla de transformació 22@ es començava a plantejar. La poca activitat que hi havia al barri es reunia en naus industrials de emmagatzemament, transports o tallers i en l’inici de la transformació de naus buides en lofts, tant per artistes que buscaven espais alternatius i diàfans per crear i viure amb preus assequibles, com per especuladors que veien en aquesta reforma una bona inversió, tot esperant vendre més endavant a preus abusius.

Era el moment de l’eclosió artística del barri. La gent, atreta per les naus buides, els preus moderats i els espais tranquils va començar a crear una comunitat d’autònoms i empreses relacionades amb la cultura, tant  de les diferents disciplines artístiques clàssiques, pintors, escultors, com les relacionades amb les noves tecnologies de l’art audiovisual. Especialment del sector musical, es van establir una gran quantitat de promotores de concerts, festivals, discogràfiques, bucs d’assaig, empreses proveïdores d’equipament professional de música en directe i sales de concerts.

Al llarg de la teva experiència com a professional, com has viscut l’evolució de les sales de concerts? A nivell tecnològic, d’estils de públic, etc.

Per una banda, hi ha hagut un canvi tecnològic evident pel que fa a equipaments tècnics que redueixen el consum energètic de forma considerable i milloren les condicions de treball, la qualitat del so, llums i vídeo, fent que l’experiència de la música en viu sigui cada cop de més qualitat i més eficient energèticament. Per altra banda, en els últims trenta-cinc anys la música ha evolucionat generant noves tendències, algunes facilitades per la tecnologia, com la música electrònica en els anys noranta, o en l’última dècada amb l’eclosió del Trap, el Hip Hop i altres ritmes urbans molt vinculats amb la facilitat d’auto editar-se fàcilment i amb pocs mitjans.

La irrupció del món digital, el streaming, i la caiguda en picat de les vendes de formats analògics, ha fet que els artistes necessitin més que mai els ingressos de la música en directe, fet que ha estat determinant en l’increment de festivals i espais de música en directe a tot arreu.

Ens podries explicar la situació en la que es troba la sala Razzmatazz actualment?

Actualment estem tancats des del 13 de març del 2020. Tenim a tota la plantilla, unes 130 persones 100% a l’ERTO, a excepció d’uns pocs que ho estem parcialment per reprogramar concerts, fer tasques de manteniment, mantenir una mínima comunicació per xarxes i sobretot personal d’administració, per intentar negociar el finançament bancari i tramitar totes les subvencions que es vagin aconseguint des de les associacions del sector per així poder aguantar el màxim temps possible tancats.

Pocs mesos després de l’inici de la pandemia, moviments com Alerta Roja començava a advertir del possible tancament (i desaparició) tant de sales de concerts com d’oci nocturn si no es prenia alguna mesura, fins al punt d’arribar a la iniciativa ‘El último concierto’. Després d’allò, hi ha hagut algú moviment per part de les administracions públiques?

La iniciativa de “El último concierto” va sorgir de l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC) amb l’objectiu de visibilitzar l’estat de precarietat en el que es trobava tot el sector de la música en directe, especialment després de l’estiu de l’any passat. En aquell moment no teníem cap ajuda de l’administració i la música estava exclosa de les activitats culturals. No se la va tenir en compte quan es va permetre que altres activitats artístiques, com els cinemes i teatres, obrissin tot i les limitacions d’aforament.

Crec que va servir per conscienciar una mica de la situació en la qual estem i de fet, ara ja hem rebut algunes subvencions, que tot i ser totalment insuficients, ens ajuden a sobreviure. Hem aconseguit que se’ns reconegui com a activitat cultural i, almenys, podem obrir en les mateixes condicions que cines i teatres, tot i que a la pràctica, molt poques sales es poden permetre obrir amb unes condicions tan adverses d’aforament i de prohibició de servir begudes.

Donat que a més de ser gerent de la sala Razzmatazz ets també president de l’ASACC, deus estar en contacte amb directors de sales, programadors, organitzadors d’esdeveniments, grups musicals, etc. Quins ànims es respiren en el sector?

La situació de les sales i clubs és desesperant. Ara farà un any que la gran majoria estem tancats, no hem pogut recuperar l’activitat en cap moment ni parcialment, els ajuts rebuts són clarament insuficients i en molts casos no arriben a cobrir ni un 10% de les despeses que estem tenint estant totalment tancats.

Tenim molt clar que la solució no són els ajuts econòmics, perquè és evident que no hi ha prou diners per pagar aquest desastre. L’única solució és poder tornar a obrir en condicions. És per això que hem d’invertir temps i recursos per trobar solucions que permetin recuperar l’activitat amb garanties de seguretat per tota la població, a través de l’ús de certificats de vacunació i del test d’antígens que garanteixin que qui es desplaça per assistir a qualsevol esdeveniment, on no es pugui evitar el contacte social, no pugui ni contagiar ni ser contagiat.

Si l’única manera de recuperar l’activitat és arribar a la immunitat de grup amb la vacunació, possiblement tot el sector de l’oci nocturn i esdeveniments musicals i esportius amb contacte social, hauran d’esperar fins a mitjans del 2022 i dubto que hi hagi prou diners per rescatar a uns sectors que ja estan desapareixent.

Tenim clar que això és una carrera de fons i que hem d’intentar aguantar amb la mínima despesa possible per intentar que les pèrdues mensuals siguin assumibles i ens puguem recuperar quan tornem a obrir. Però també està clar que no és fàcil i, sobretot, que la percepció que tenim moltes sales és que ens estan deixant morir i que som els últims de la fila a ser atesos.

La sensació generalitzada és que no s’està tenint en compte ni al sector ni a la gent jove (i no tan jove) que necessiten relacionar-se, gaudir de la música, el ball i la cultura i que, en general, l’administració no és prou conscients que tot això també és un component bàsic i molt important per la salut de les persones.

La necessitat de seguir treballant i emetent contingut ha fet que les plataformes de retransmissió en streaming hagin cobrat molta importància. Creus que tenen cabuda en el futur de les sales de concerts?

Crec que acabaran sent un complement per facilitar l’accés de més gent a la música però d’una manera molt diferent i en cap cas de forma substitutòria de la música en directe, ja que aquesta seguirà sent sempre totalment única i irrepetible.

L’experiència de veure un concert en viu, estar rodejat de la resta del públic, ballar, cantar, suar i la relació que s’estableix amb els artistes i amb la resta dels participants, és quelcom que només es pot obtenir en un determinat moment i en unes determinades condicions. No té res a veure amb gaudir d’un concert a través d’una pantalla.

Com veus el futur (a mig-llarg termini) del sector cultural dins de la ciutat de Barcelona?

Doncs no és gaire esperançador. Pel que fa a la música en directe la pandèmia està afectant molt durament a tota la cadena de valor de la música, començant pels mateixos artistes que no poden actuar o els tècnics que no poden treballar i que ja venien d’unes condicions laborals totalment precàries estructuralment, això ha provocat que gairebé no s’hagin pogut acollir a cap mena d’ajut. Molta gent està fent un canvi d’orientació a les seves vides, plantejant-se deixar el sector, ja que és molt difícil viure de la música.

Pel que fa a les sales, el problema es veu agreujat per la prohibició de concedir noves llicències d’activitat a la ciutat, per la caducitat de les existents després de dos anys d’inactivitat i per l’amenaça dels fons voltor. Aquests estan intentant especular amb unes llicències que ara es poden comprar barates i així acabar eliminant la música en directe, que no és especialment rendible, i dedicar-se a l’explotació de l’hostaleria nocturna clàssica, més profitosa econòmicament, per tal de poder vendre aquestes llicències dins d’uns anys amb unes grans revaloritzacions.

Així doncs, si no es prenen les mesures adients, ens podem trobar amb una desertització cultural de la ciutat, que serà gairebé impossible de revertir.

Ara que sembla que la vacuna cada vegada està més a prop, veieu esperança en la situació de la sala Razzmatazz? Contempleu un millor escenari de cara a l’estiu?

El cert és que no confiem gaire en el fet que a l’estiu estiguem en situació d’obrir en condicions de poder mantenir la nostra activitat principal, que són la música i el ball, que és totalment incompatible amb la distància de seguretat.

Tot i que tenim esperança en els assaigs clínics que està desenvolupant l’Hospital Trias i Pujol, amb la col·laboració del sector, per validar l’ús del test d’antígens. Això sumat al fet que part de la població ja estarà vacunada pot ser que es comenci a recuperar l’activitat progressivament després de l’estiu.