Concerto Grosso, música Mestre!

La segona cita de la temporada de tardor de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya serà els dies 10 i 11 d’octubre i comptarà amb la direcció del Mestre Edmon Colomer. Als faristols, les partitures de dos grans compositors catalans: Carles Baguer i Jordi Cervelló.

Carles Baguer (1768-1808) és el màxim representant del classicisme a Catalunya. Compositor i organista de la catedral de Barcelona a finals de segle XVIII, la seva aportació simfònica – molt influïda per la música de Franz Joseph Haydn – és única a tota la península Ibèrica. Baguer ofereix un estil en el qual la recursivitat es converteix en un element potent al servei de la transparència i de la contundència expressiva.

No és molt freqüent tenir l’ocasió d’escoltar en concert la seva música, per això, L’Auditori us ofereix una oportunitat gairebé única de gaudir d’una obra que il·lustra a la perfecció el seu estil simfònic, la Simfonia núm. 5 en Re. El manuscrit de la Simfonia núm 5, obra primerenca en el seu catàleg, es conserva al Museu de les Cultures del Vi de Vilafranca de Penedès, provinent del fons de l’església de Santa Maria.

Per la seva banda, Concerto Grosso de Jordi Cervelló, compost en 1973 – el mateix any en què l’autor va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona – i estrenada el 1981, il·lustra d’una manera molt complet la pervivència dels gèneres musicals a través de la història. És un homenatge a Georg Friedrich Händel i Arcangelo Corelli.

L’obra pren del Concerto Grosso barroc el plantejament de fer col·laborar una orquestra i un grup de solistes, en aquest cas, dos violins i un violoncel que s’oposen a un ripieno orquestral. És per això pel que, per moments, sembla escoltar una reveladora i personalíssima síntesi que va des de l’estil de Vivaldi i Corelli al món sonor de Xostakòvitx.

Com que no hi ha dos sense tres, aquesta nova cita a L’Auditori també inclou en el repertori la Serenata op.11 de Johannes Brahms, un dels primers treballs orquestrals de l’autor. Afectat per la recent mort de Robert Schumann i obsessionat per l’estudi de les simfonies de Ludwig van Beethoven, la composició de les dues serenates orquestrals conté els embrions del que serien, anys després i després d’un llarg procés de gestació i aprenentatge, les seves quatre simfonies.

Podeu consultar el programa de mà complet aquí, en el qual s’inclouen totes les mesures de seguretat per poder accedir a L’Auditori. I clicant aquí, accedireu directament a la compra d’entrades.