La últimas novedades de la galería de arte La Plataforma
Està passant / Art Fa 1 mes

Entrevista amb Matías Krahn

La galeria d’art contemporani i estudi de producció La Plataforma inaugura el dijous 24 de setembre l’exposició individual dedicada a l’artista xilè Matías Krahn sota el títol ‘Gràcies a la Vida’.

A través del seu treball més recent, les teles de Matías transmeten de manera vitalista, simbòlica i directa el que el títol de l’exposició expressa: agraïment. En termes més formals, les seves pintures desborden llibertat i expressivitat, reflectit en la riquesa matèrica del color, la utilització de la llum i el suggeriment de la forma.

Entre les obres exposades a ‘Gracias a la Vida’ podrem contemplar ‘El Árbol de la Vida’, utilitzat com a imatge de portada del més recent llançament discogràfic de Sidonie ‘El regreso de ABBA’ que s’estrenarà el pròxim mes d’octubre. Donada de la seva amistat amb l’artista, el grup d’indie-rock barceloní estarà present a la inauguració i també a la clausura.

Per tots aquests motius hem volgut entrevistar Matías Krahn perquè ens expliqui breument sobre la seva trajectòria, sobre la situació actual i algunes coses més que podeu llegir a continuació.

Com és el primer contacte de Matías Krahn amb el llenç? Quan i on vas donar les teves primeres passes?

Quan era nen dibuixava i pintava. Però va ser començar a estudiar Belles Arts quan em vaig començar a enamorar-me de la pintura i ja no vaig poder deixar de pintar. És el que he fet durant 30 anys sense parar i és el que faré fins que em mori. Pintar és la meva vocació i la meva vida.

‘Gràcies a la Vida’ és un al·legat, “a la vida en temps de por”. És casualitat que presentis aquestes obres just ara, en plena crisi sanitària de la COVID-19?

No crec en les casualitats. El títol de l’exposició ho diu tot. Abans, durant i després de la COVID-19 la gratitud és el que sosté la vida, a més d’una de les millors medicines per la por.

Com ha estat el teu procés creatiu durant els últims mesos de confinament? Què t’ha resultat més complicat?

Quan va començar el confinament jo venia d’una ratxa forta de treball. Vaig treballar intensament a l’inici d’any i la situació global em va absorbir. Vaig depositar la major part de la meva energia i atenció en la meva vida personal, en les meves relacions, família, amics, parella. Tot i que també vaig treballar. Fruit d’aquest moment, per exemple, vaig crear una escultura-objecte que estarà en aquesta exposició, que es diu “Arcano”. És la meva versió de l’arca de Noè amb tots els botons a punt per salpar.

Veiem en els teus treballs un tractament de les formes i dels colors bastant primitius, ¿Per algun motiu en particular? Quins estils i moviments artístics es veuen reflectits en les pintures de ‘Gracias a la Vida’?

Aquesta pregunta és molt difícil de contestar. No em caso amb cap estil, he experimentat molt i a través d’estils molt variats al llarg de la meva trajectòria pictòrica. I la meva recerca no acaba aquí. En aquesta exposició hi ha molt de l’art tèxtil i de la natura, especialment de la transició del món vegetal a l’animal. No es tracta d’un estil, es tracta d’arquetips i símbols dels quals em considero guardià.

La últimas novedades de la galería de arte La Plataforma

Si les obres de la teva nova exposició poguessin parlar, què dirien sobre Matías Krahn?

Doncs no ho sé. El que espero és que arribi l’honestedat amb la qual han estat pintades. I la senzillesa destil·lada de la complexitat dels meus processos creatius.

Sobre la portada del nou àlbum de Sidonie ‘El regreso de ABBA’ on veiem la teva peça ‘El Árbol de la Vida’ de portada, explica’ns, ¿com va sorgir aquesta connexió entre la cançó de Violeta Parra, el quadre i l’àlbum? Com sorgeix aquesta triangulació?

És una connexió que s’ha donat a través dels anys fruit de la meva relació d’amistat amb l’Axel, bateria de Sidonie. És una llarga història que parla de màgia, sincronies, amor i confiança. I que té a veure amb una frase: “Viva la vida” que ens va connectar ja fa 10 anys. Des de llavors guardàvem el desig de col·laborar.

En quins projectes et trobes treballant actualment?

El meu projecte fonamental és la meva pròpia supervivència, no deixar de pintar, de somriure, de confiar, d’agrair i de col·laborar amb gent bonica i afí.

Just aquest cap de setmana se celebra un dels esdeveniments més destacats dins del món de les galeries d’art de Barcelona, ​​el ‘Barcelona Gallery Weekend’, quina opinió tens sobre la situació actual del sector? ¿Hi ha futur per a aquest tipus d’espais en l’era del distanciament social?

Crec que en el món de la pintura i l’art, com probablement a tot arreu, estem vivint un canvi de paradigma. O més aviat es fa palès que evolucionem cap a un nou lloc. Espero que sigui més honest i just. Pel que fa al distanciament social em sembla un sense sentit. Des del meu punt de vista, fa més mal que bé. Crec que aquest tema tan fonamental mereix una reflexió acurada. Cap a on volem dirigir-nos com a humanitat? Quins valors volem preservar i transmetre a les futures generacions? Por o vida? Por o llibertat?

Ens pots recomanar algun artista local al qual li hàgim de seguir la pista?

Qui primer em ve al cap és la meva amiga i veïna Isabel Rabassa, a qui estimo i admiro per la seva vocació, honestedat, coratge, força i actitud. En el meu mateix edifici també està Víctor Pérez Porro i Perico Pastor.

Tens el teu estudi al Poblenou. Si et concedissin un únic desig per canviar alguna cosa en aquesta popular zona de Barcelona, què demanaries?

Que traguessin les antenes 5G. I que els nens poguessin jugar entre ells amb llibertat i confiança. Encara que això no ho vull només pel meu barri. Ho vull per a tot el planeta. Ui, ho sento, he demanat dos desitjos 🙂

Avís important: Per motius de seguretat sanitària, la inauguració s’estructurarà en tres passis horaris i requerirà de cita prèvia. Per a més informació i inscripció a l’esdeveniment, podeu consultar el següent enllaç.