Art Fa 1 mes

Entrevista al lighting designer Maurici Ginés

Just quan ha passat un mes de la celebració de l’Urban Creative District al Poblenou, parlem amb Maurici Ginés, reconegut professional del disseny d’il·luminació que va iniciar la seva carrera a principis dels anys 90, és fundador d’artec3 Studio i que va dur a terme la realització de la instal·lació lumínica ‘Aigua de Nadal’.

¿Quan i com va començar la teva fascinació pel món de la llum?

Des de petit l’excés de llum o l’enlluernament m’ha molestat, degut això sempre m’ha cridat el fet d’entendre com funciona la llum, a més la meva família treballava en el món del magatzem elèctric i el tema de la llum estava molt vinculat. 

A l’endinsar-me en la recerca d’informació, parlo de l’any 1990, de com controlar o treballar amb la llum per poder aconseguir un bon confort i qualitat de percepció, em vaig adonar que era un espai professional que estava poc explorat a Espanya i així vaig començar a fer el meu camí dins del món de la llum; fent disseny d’il·luminació, dissenyant lluminàries pels meus projectes i generant experiències lumíniques que emocionessin a la gent. 

En el meu primer projecte la Sala d’Alta Tensió de l’antic Museu de la Ciència, 1994, ja el vaig realitzar treballant tots aquests aspectes.

Com és el teu procés creatiu? Quan temps trigues a realitzar un peça?

El procés comença amb una idea que generalment és espontània generada per una oportunitat de fer alguna instal·lació o per un encàrrec. Aquesta idea sorgeix motivada pel treball del dia a dia, per les coses que vas compartint, vivint, veient, escoltant o llegint.  

En el moment que hi ha una oportunitat de fer algun treball es focalitza, pren forma i es posa sobre un paper. A partir d’aquí es comparteix amb l’equip de Summalab amb el Victor Vinayamata i el Ramon Ferreira, i junt amb els seus col·laboradors, es generen storyboards, maquetes, continguts amb vídeo, es fan proves de llum, de materials i d’interacció, continuant el procés creatiu i de producció fins que es defineix i es realitza la peça. El temps depèn de la dimensió i complexitat de la peça o experiència lumínica, pot anar des de 15 dies fins a mesos.

¿D’on va sorgir la idea original de la peça?

La idea original va sorgir com a resposta a l’encàrrec d’una instal·lació urbana senzilla i ràpida de realitzar, a la vegada que poètica i festiva, inspirada en el Nadal. A partir d’aquesta premissa i de les limitacions de pressupost i temps, la millor opció va ser aprofitar la llum dels mateixos fanals del carrer. 

Vaig pensar en la instal·lació lumínica que vàrem fer pel Llumbcn al barri antic de Barcelona, ‘Llum-i-Links’, fa uns anys. On vam penjar de les lluminàries existents del carrer unes cadenetes d’alumini de tres colors diferents que agafaven llum dels fanals i generaven un ritme de brillantors de colors metàl·lics per guiar a la gent a les diferents instal·lacions lumíniques del festival. D’aquesta forma es va originar el procés de disseny de la peça.

¿En què vas inspirar-te per crear el disseny?

En buscar un material que s’il·lumina amb la llum dels fanals existents, volia que fos un material quotidià. M’agradava la idea de treballar amb algun element reaprofitat, per donar una nova vida a un material que serveix en realitat per una altra finalitat i comunicar un missatge positiu per entendre que podem viure en un món sostenible, on la inventiva i l’expressió artística no necessita grans recursos per poder manifestar-se. 

En ser una instal·lació lumínica per Nadal entenia que era necessari treballar amb colors. No sé com, però se’m va ocórrer fer alguna cosa amb ampolles d’aigua de PET, ja que era una material transparent i acolorit podria agafar llum i generar brillantors. 

Com que l’element de suport de les ampolles era un element lineal que es col·locava als fanals, vaig començar a jugar amb composicions lineals amb cromàtiques inspirades amb temàtiques de Nadal: l’arbre, les garlandes, els estels. En fer les proves in situ ens vam adonar que per tal que les ampolles agafessin llum dels fanals, havien d’estar molt properes a la font de llum. Aquest fet va originar que als fanals els hi sortissin ales, com angelets. Finalment aquest va ser el disseny d’Aigua de Nadal.

De totes les peces de light-art que has fet durant la teva trajectòria professional, de quina en guardes un especial record, ens podries dir per què?

De totes tinc un record especial, ja que m’agrada viure el procés de fer-les i en finalitzar les peces veure com a les persones els hi genera un somriure o com es relacionen i conviuen amb elles. 

Però les primeres peces de Llumversació, #1 a la #5, van esdevenir un punt d’inflexió. Eren les meves primeres peces de light-art per “penjar”, i eren fetes amb pocs recursos, construïdes amb policarbonat cel·lular, filtres de teatre i leds. Eren molt subtils, comptaven amb l’essència de les meves inquietuds de treballar amb llum, d’ambigüitat o de fugir de la percepció visual del que és obvi, de composició entre colors físics que generen colors virtuals. Amb elles vaig tenir l’oportunitat de fer la meva primera exposició de  light-art a una galeria. 

El teu estudi artec3 Studio té oficines tant a Barcelona com a la Ciutat de Mèxic, existeixen diferències entre els tipus de projectes que s’encarreguen des de cada ciutat?

El tipus d’encàrrec generalment és el mateix, generalment ve d’empreses, arquitectes, interioristes, galeries o de festivals de llum. 

A Mèxic també poden venir de clients particulars que es fan una casa i ja que els hi fem del disseny d’il·luminació de la seva llar a vegades també volen tenir alguna peça lumínica. 

Per sort el mercat del light-art és bastant universal hi ha molta gent que es veu atreta per la llum, com a disseny o expressió artística. 

A Barcelona destaco col·lectius com Poblenou Urban District, ja que gràcies a la Glòria Morera i la Claudia Costa i les seves ganes de fer coses pel barri, generen oportunitats com ‘Aigua de Nadal’ o l’’Off Llum’ que fan que el light-art pugui expressar-se en la carrer i formar part d’un barri com el Poblenou.


Trobareu les fotografies de l’Urban Creative District a les nostres xarxes socials.

Vídeo de Marta Guillén