Art Fa 3 setmanes

Coneix el món de No Queda Tinte

Aquesta setmana ens endinsem en el món de Marina Salazar, la dissenyadora barcelonina darrere del nom artístic No Queda Tinte (@noquedatinte) i participant de diverses edicions del WAC (Windows Art Circuit).

Marina es va graduar en disseny gràfic a la BAU, on posteriorment va cursar un màster en Motion Graphics i 3D, i més tard, el màster universitari en Investigació i Experimentació en Disseny. Treballa com a freelance i col·labora amb diversos estudis amb tot tipus de projectes; packaging, màrqueting, branding, il·lustració, etc.

Podeu trobar algunes de les obres de Marina a La Plataforma, galeria d’art i seu de Poblenou Urban District, on s’està programant una exposició de l’artista que tindrà lloc properament.

Poblenou Urban District: Hola Marina, explica’ns sobre la teva experiència participant en les diverses edicions del WAC.

Marina: Hola! Vaig participar en quatre edicions del WAC. Primer a 2016 amb ‘Les tres delicies’ realitzada a BAU. En 2017 amb ‘The barrio is hot’ realitzada a Catacroquet. En 2018 ‘Make the barrio’ realitzada al Lab de l’IAAC i el 2019 amb el concurs ‘BOSCH x WAC’.

L’experiència va ser molt enriquidora i agraïda. Treballar en i per al barri on em vaig criar i viu, a més de formar part d’aquesta comunitat que aporta tanta creativitat i visibilitat als artistes, sempre és un plaer.

P: Parla’ns sobre la teva obra: com van ser els teus inicis, el teu amor per l’escultura, etc.

M: La veritat que tot sorgeix una mica a través de la necessitat de sortir de la pantalla (la meva professió és el disseny gràfic). Recórrer a la part més analògica dels processos és una via que em permet obrir molt la creativitat.

Sempre m’han encantat els “pongos”, els souvenirs i tot aquest imaginari kitsch que té a veure amb la objetología. El projecte “De corazión” basa el seu punt de partida en un joc d’atzar a Els Encants. Allà és on comença la meva coqueteig i amor a entre algunes peces de mercat.

Jugar a donar-los una segona vida i projectar altres possibilitats a la figura original, és gairebé la part més divertida de totes (he de confessar). Però és a partir de la restauració i la transformació de materials com acabo creant aquestes peces on la innovació i el clàssic s’uneixen per donar pas a un nou objecte decoratiu ple de color i controvèrsia.

Peces úniques que subverteixen temes d’actualitat com el capitalisme, l’empoderament femení, la frivolitat o la religió. Fetitxes i souvenirs hackejats amb personalitat pròpia que parlen des de la tridimensionalitat de la cultura pop i posen sobre la taula temes de debat i crítica social.

És un projecte en el qual la documentació i obrir el procés creatiu és molt important, mostrar al món la investigació en materials, les tècniques, les eines i les fases, dóna valor a cadascuna de les peces.

P: Així doncs, com va sorgir el projecte ‘De corazión’?

M: Realment, el projecte va sorgir una mica sobre la marxa, m’encanta pensar que va ser ell el que em va trobar a mí i no a l’inrevés. A poc a poc vaig anar fent una peça després d’una altra fins que em vaig adonar que això havia agafat pes i tocava portar-lo a un altre nivell: donar-li nom, donar-li forma, donar color, decidir una direcció artística, projectar exposicions i repensar com explorar l’exercici des d’altres vies i aplicacions en moda, pòsters, etc.

És un projecte que parla des del meu món i que m’obre un ventall de possibilitats per a mostrar el meu estil, temàtiques, paletes cromàtiques, gestos, procés … un format on em sento súper còmoda i m’ajuda a bolcar tot aquest univers de què ens componem els dissenyadors i artistes.

P: Has estat treballant en una nova obra durant aquestes últimes setmanes de confinament? Si així és, en què consisteix?

M: Sí, aquest confinament m’ha donat molt temps per pintar, tallar, enganxar i “purpurinear”. M’ha ajudat moltíssim a portar la tancada i a sentir-me activa i productiva. Tenia moltes obres comprades i sort que em va agafar amb el suficient material per ser aquí durant un bon temps. Subministrament de menjar no, però figures que no faltin!

Ara mateix, he acabat 14 peces noves (Blancaneus, Daft Punk, Maria Antonieta, entre d’altres …) i en procés estic amb 7 més treballant simultàniament, algunes d’elles: una Venus de Botticelli, una verge astronauta, una conilleta Playboy i alguna sorpresa més …

P: Com compagines el teu treball com a docent a BAU, el teu treball com a artista i el teu estudi de disseny?

Compaginar l’estudi i la pràctica artística amb la docència a BAU em permet obrir espais on compartir, transmetre coneixement i seguir aprenent al costat de emergents ments creatives (jo també aprenc molt d’ells / es). Estar en actiu en el sector professional és una cosa que et dóna molta frescor com a docent, ja sigui com a artista o dissenyadora. Per a mi qualsevol posicionament creatiu és combinable i complementari, tots aporten i es retro-alimenten.

Gràcies Marina pel teu temps i per endinsar-nos en el teu món creatiu. Descobreix més a la seva web noquedatinte.com, a Instagram: @noquedatinte i a la galeria La Plataforma (previst que reobri al públic molt pròximament).