Fundación Tony Manero s’acomiada dels escenaris amb ‘Momentos’

És una notícia trista. Mai trobarem el moment per dir adéu a una de les bandes referents de l’escena Disco i Funk estatal però sembla que ha arribat el moment. La Fundación Tony Manero s’acomiada dels escenaris amb la gira ‘El Último Baile’ que començarà el 2021, any en el qual la banda celebrarà el seu 25 aniversari.

Després de la tornada a la pista que ha suposat el seu nou treball, ‘Disco para Adultos’, la Fundación Tony Manero mostra la seva vessant més íntima amb el seu llançament discogràfic ‘Momentos’ en un vídeo gravat en directe a trio en els estudis de producció Nacion Funk Estudios de Poblenou.

Amb Paquito Sex Machine a la veu, Lalo López a la guitarra i Àlex Badia al teclat, l’atmosfera íntima que es genera a la sala de Nacion Funk Estudios, amb Miguelito Superstar als controls, ens submergeix de ple en el feeling de la cançó, en una petita obra d’orfebreria musical gravada amb senzillesa i economia de mitjans.

Després de la posada de llarg de ‘Disco para Adultos’, que va suposar l’espectacular vídeo del seu primer single, ‘Femme Fatale’, i el live salvatge de ‘Muñeco Analógico’ – gravat en confinament pels membres de la banda-,’ Momentos ‘aprofundeix en el personalíssim univers que ha desenvolupat la Fundación en aquest últim disc a força de ritme i històries quotidianes narrades en primera persona.

‘Disco para Adultos’ és un disc produït per Lalo López, Ginés Suárez i Miguelito Superstar, gravat per Antonio Futur en Nacion Funk Estudios, i editat per Buenritmo.

Totes les històries tenen un principi i un final

Un fragment de l’anunci del comiat, escrit de pròpia mà pel guitarra membre del grup Lalo López, diu així:

La difícil decisió s’ha pres després de fer una reflexió conjunta en què, parlant sobre passat i present i basant-se en el moment personal de cada membre, la banda decideix acabar junta el que va començar junta. La Fundació ha estat i és una família, ha superat temps complicats i viscut etapes glorioses, i ara, en un moment tan transcendental, vol ser coherent i mantenir fins al final la il·lusió amb què el 1996 es va pujar per primera vegada en un escenari.

Si voleu llegir el comunicat complet, el trobareu aquí. Nosaltres, ja comencem a fer-los fora a faltar. Llarga vida a La Fundació.