Art Fa 1 mes

Entrevistem al crític d’art i comissari d’exposicions Enrique Juncosa

Amb motiu de la inauguració de la primera retrospectiva de Yago Hortal al Museu Can Framis hem parlat amb el comissari de l’exposició, Enrique Juconsa, que va ser director de l’Irish Museum of Modern Art de Dublín i abans d’això, sotsdirector del Museu Reina Sofia i de l’IVAM.

El llenguatge de la pintura no és el llenguatge de les paraules. Quin és el paper d’un comissari a l’hora d’articular una exposició perquè sorgeixi el diàleg entre les obres i el públic?

El comissari tria i ordena les obres que es presenten a l’exposició, escollint el marc temporal i subratllant en el possible el sentit de les obres. El comissari, a més, dirigeix el muntatge i concep el contingut del catàleg que acompanya el projecte escrivint un text explicatiu. Tot amb la intenció que s’entengui de la millor manera possible el treball dels artistes.

En aquest sentit, com és el seu procés quan emprèn una curadoria?

Cada projecte és diferent en últim terme, però hi ha molts assumptes comuns. Primer es necessita el compromís d’una institució. Un cop resolt aquest tema, cal conèixer o familiaritzar-se amb les característiques de l’espai disponible, que sol suggerir l’articulació de la mostra.

Si s’està treballant amb un artista viu, cal estar d’acord en l’objectiu i el contingut de l’exposició, que pot centrar-se en un tema o diversos, ser una retrospectiva, o referir-se a un període particular de l’artista, per posar uns exemples.

També cal tenir en compte el pressupost, que pot impedir que es puguin considerar alguns préstecs perquè es troben en llocs llunyans. També es decideixen amb l’artista i la institució els continguts del catàleg i la seva estructura i format.

L’última vegada que els camins de l’artista Yago Hortal i el comissari Enrique Juncosa es van creuar va ser l’any 2019 per a l’exposició col·lectiva ‘La caza del faisán. Un panorama de la nueva pintura española’, una mostra sobre la nova pintura espanyola en combinació amb dibuixos de grans figures de l’art modern. Què va aportar l’obra de Yago a aquest conjunt expositiu?

La pintura de Yago Hortal continua la tradició formalista de l’abstracció en el segle XX. Una tradició que creu que el significat de la pintura està en ella mateixa i no en teories creades al seu voltant.

En aquesta tradició, el llenguatge pictòric és tractat com un material, i les imatges que sorgeixen ho fan a partir dels processos pictòrics que s’usen i que tenen a veure amb la rapidesa amb la qual s’asseca la pintura, la forma en què s’organitza sobre el llenç, etc.

L’obra d’Hortal és de naturalesa reflexiva o analítica, però inclou també l’atzar, que incorpora idees de vulnerabilitat, de celebració i descobriment.

‘Això era abans, això és ara’ és la primera retrospectiva de l’artista català. Inclourà més de trenta pintures presentades de forma cronològica i recorrerà els catorze anys de la trajectòria de l’artista, que va començar a exposar en l’any 2006 i compta ja amb un considerable recorregut internacional. Com va sorgir l’oportunitat? Per què al Museu Can Framis?

Yago em va demanar que fos el comissari de la mostra i en aquell moment, ell ja tenia el compromís de la institució. La Fundació Vila-Casas comptava ja amb diverses obres seves en la col·lecció i aquesta exposició és una forma orgànica d’aprofundir en la relació ja existent amb l’artista. M’agrada i interessa la seva obra i també em va agradar la idea de treballar amb un artista tan jove.

Com ha estat el procés de selecció d’aquestes trenta-sis obres que conformaran l’exposició? Sota quins criteris s’han escollit?

Yago ha estat molt generós i m’ha donat molta llibertat, també ho ha fet la Fundació Vila Casas. En qualsevol cas, la selecció ha estat consensuada sempre. Penso que no ens ha costat molt posar-nos d’acord.

Hem intentat que es mostrés l’evolució formal o estilística de l’artista en cada moment de la seva trajectòria, i que cada un dels cinc espais en els que s’articula l’exposició fossin diferents. Vam voler també mostrar un grup important d’obres recents. Es dóna el cas que la seva obra està en un moment de canvi, reduint-se les gammes cromàtiques i pintant amb menys matèria. Yago va suggerir pintar algunes de les parets de colors, una idea que ha resultat ser estupenda.

Quin diàleg creu que establiran les obres amb el públic? Què els hi transmetran?

La pintura abstracta permet diferents lectures. Crec que els colors vibrants i cridaners de l’obra d’Hortal són atractius. El seu hedonisme celebratiu i la seva confiança en el poder de les imatges, és positiu, i crec que transmeten un cert optimisme bastant necessari en aquests moments.